ELS TRES FILTRES

Marieta era una nena de dotze anys que s'estava acostumant a parlar malament de la gent i explicar moltes xafarderies. Sempre que tenia una nova xafarderia corria a explicar-li a sa mare:

- Mama, mama!! T'has assabentat del que li va passar a Tal? Saps el que li ha passat a Qual?

I així es passava el dia, parlant malament de la gent i criticant-la, encara que a ella no li semblessin aquelles coses tan  terribles  i  destructives com en realitat eren.

Sa mare ja no sabia què fer, era tan terrible que una nena tan jove tingués ja aquells mals hàbits... La mare de Marieta es va recordar del que li va dir el seu avi un cop i recordà els tres filtres, així que un dia, com ja s'estava fent costum, va arribar Marieta i comentà:

-Mama! Mama! Que creus que li ha passat al Marc? Fixa't que al molt ruc...

La seva mare l'interrompé i li digué:

-Espera, Marieta, aquest cop la teva història haurà de passar pels tres filtres.

Marieta, sorpresa, acceptà i sa mare continuà:

-Primer filtre, el filtre de la veritat. És veritat el que m'has de dir?

-Doncs no sé... però em va dir Carla què...

-Llavors, no saps si és veritat. Segon filtre - continuà la mare-: la benevolència, és bó el que m'has de dir de Marc?

-Doncs no gaire, mama, però...

-Llavors no és bó! I tercer filtre, el de la necessitat, és necessari que m'ho diguis?

-Doncs la veritat és que no, mama, així que pensant-ho millor, no tinc res que explicar-te, mama.

Quantes vegades parlem malament de la gent sense motiu...! hem d'aprendre que la llengua és un arma de dole tall i que pot fer molt de mal a la gent que ens envolta. El món seria un lloc millor si tots utilitzessim els tres filtres, no ho trobes així?