ES CREMA LA TEVA CABANA

Un dia salpà un vaixell a alta mar per un viatge de cinquanta dies en el qual hi anaven vint homes, entre ells es trobava un fidel cristià de qui tots en la tripulació es burlaven.

Una nit esclatà la sala de màquines i s’enfonsà el vaixell... sobrevisqué només el fidel cristià al naufragi.

El cristià va trobar una illa deserta a la qual s’arrecerà i va començar a orar fidelment, demanat a Déu que el rescates. Tots els dies revisava l’horitzó buscant ajuda, però aquesta mai no arribava...

Ja cansat, va començat a construir una petita cabana per guarir-se i protegir les seves poques possessions.

Un dia va anar a pescar i va tornar corrents al veure que es cremava la seva cabana i no pogués salvar res...

Després d’haver-ho perdut tot, romangué vagant pe la illa com sonàmbul, sense esperança...

El cristià nàufrag estava confós i enutjat amb Déu i plorant li deia: “Com m’has pogut fer això?” I es va adormir sobre la sorra.

Molt d’hora, al matí següent, escoltà astorat la sirena d’un buc que s’apropava a l’illa. Venien a rescatar-lo!

A l’arribar els rescatadors els hi preguntà:

I ells li respongueren:

Es fàcil enutjar-se quan les coses van malament, però no hem de perdre la Fe en Déu, perquè Déu està treballant en les nostres vides enmig de les penes i el patiment, per donar-nos creixement espiritual i més Fe en Ell.

Per totes les coses negatives que ens passen hem de saber que “tot el que succeeix és la millor opció” encara que a vegades ha de passar molt de temps fins que ens adonem d’això.