EL SOMNI DEL SULTÀ

Un Sultà va somiar que havia perdut totes les dents. Per això, al despertat, va fer cridar un savi perquè interpretés el somni.

-Quina desgràcia, Senyor Meu! – exclamà el savi -. Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de la Vostra Majestat.

-Quina insolència!- cridà al Sultà enfurismat -. Com t’atreveixes a dir-me cosa semblant? Fora d’aquí!

Va cridar al guàrdia i li encarregà que li donessin cent fuetades.

Més tard va manar que li portessin un altre savi i li explicà el que havia somiat.

Aquest, després d’escoltar al Sultà amb atenció, li digué:

-Excels Senyor! Gran felicitat us ha esta donada. El somni significa que sobreviurà a tots els seus parents.

S’il·luminà el semblant del Sultà amb un gran somriure i ordenà que li donessin cent monedes d’or.

Quan aquest sortia de Palau, un dels cortesans li digué admirat:

-No és possible- La interpretació que heu fet del somni és la mateixa que la del primer Savi. No entenc perquè al primer li van pagar amb cent fuetades i a tu amb cent monedes d’or.

-Recorda bé amic meu – respongué – que tot depèn de la forma en com es diuen les coses.

Un dels grans desafiaments de la humanitat és aprendre a comunicar-se. De la comunicació depèn, sovint, al felicitat o la desgràcia, la pau o la guerra. Que la veritat ha de ser dita en qualsevol situació, d’això no cap el menor dubte, més la forma en que ha de ser comunicada és el que provoca en alguns casos, grans problemes. La veritat pot comparar-se amb una pedra preciosa. Si la llencem contra el rostre d’algú, pot ferir, però si la emboliquem en un delicat embalatge i la oferim amb tendresa, certament serà acceptada de bon grat.