L'ARBRE DELS DESITJOS

Una vegada un home estava viatjant i entrà al paradís per error. A la mitologia índia al paradís hi ha arbres que concedeixen els desitjos. Simplement t’asseus a sota un d’aquests arbres, desitges qualsevol cosa i immediatament es compleix: no hi ha cap espai entre el desig i el seu compliment.

L’home estava cansat, així que s’adormí sota un arbre donador de desitjos. Quan despertà, tenia gana, així que digué:

-Tinc tanta gana! Tant de bo pogués tenir quelcom que menjar.

I immediatament aparegué el menjar del no res, simplement surant a l’aire... un menjar deliciós!

Tenia tanta gana que no posà atenció d’on havia vingut el menjar. Quan tens gana, no estàs per filosofies. Immediatament començà a menjar i les viandes... estaven tan delicioses!

Una cop la seva fam va ser sadollada, mirà al seu voltant.

Ara es sentia satisfet. Un altre pensament sorgí en ell:

-Si pogués beure alguna cosa!

I com per ara, no hi ha cap prohibició al paradís, va aparèixer d’immediat un vi estupend.

Mentre bevia vi tranquil·lament i bufava una suau i fresca brisa sota l’ombra de l’arbre, començà a preguntar-se:

-Què està passant? Estic somiant o hi ha fantasmes que m’estan jugant un broma?

I aparegueren fantasmes ferotges, horribles, nauseabunds. Començà a tremolar i pensà:

-Segur que em maten!

I el van matar.

--------------------------------------------------------

Aquesta és una antiga paràbola d’immens significat. La teva ment és l’arbre donador de desitjos: Pensis el que pensis, tard o d’hora s’acomplirà. A vegades l‘espai és tan gran que oblides per complert que ho vas desitjar, de manera que no pots reconèixer la font. Però si observes profundament, trobaràs que tots els pensaments t’estan creant a tu, a la teva vida. Creen el teu infern, creen el teu cel. Creen la teva desgràcia i alegria, el negatiu i positiu… Cadascú és aquí un mag. Cadascú està filant i teixint un món màgic al voltant de si mateix… i després és atrapat. L’aranya mateixa és atrapada per la seva pròpia tela. No hi ha ningú que et torturi excepte tu mateix, i quan és comprens això, les coses comencen a canviar.

Llavors pots modificar-ho, transformar el teu infern en cel, només es tracte de pintar-lo amb una visió diferent… tota la responsabilitat és teva. I llavors sorgeix una nova responsabilitat: pots deixar de crear el món. No hi ha ni cel ni infern, no hi ha cap necessitat de crear res. El creador es por jubilar. I la jubilació de la ment és la meditació.