PER QUÉ LA GENT CRIDA

Un dia Meher Baba preguntà als seus mandalies el següent:

-Per què la gent es crida quan està empipada?

Els homes van pensar uns moments:

-Perquè perdem la calma –digué un- per això cridem.

_Però per què cridar quan l’altra persona està al teu costat? –preguntà Baba -. No és possible parlar-li en veu baixa? Perquè crides a una persona quan estàs enfadat?

Els homes donaren algunes que altres respostes però cap d’elles satisfeia a Baba. Finalment ell explicà:

-Quan dos persones estan enfadades, els seus cors s’allunyen molt. Per cobrir aquesta distància han de cridar per poder escoltar-se. Com més enfadats estiguin, més hauran de cridar per escoltar-se l’un a l’altre a través de la gran distància.

Després Baba preguntà:

Què passa quan dues persones s’enamoren? Ells no es criden si no que es parlen suaument, per què? Els seus cors son molt a prop. La distància entre ells és molt petita.

Baba continuà:

-Quan s’enamoren encara més, què passa? No parlen, només xiuxiuegen i s’apropen encara més en el seu amor. Finalment no tenen necessitat ni tant sols de xiuxiuejar, només es miren i això és tot. Així és com estan de prop dues persones quan s’estimen.

Després Baba digué:

-Quan discuteixin, no deixin que els seus cors s’allunyin, no diguin paraules que els distancií encara més, doncs arribarà un dia en que la distància serà tan gran que ja no podran trobar, mai més, el camí de tornada.