ELS TRES CONSELLS

Una parella de recent casats era molt pobre i vivia dels favors que els hi feia un petit poble de l’interior.

Un dia, el marit va fer la següent proposta a la seva muller:

Estimada, marxaré de casa. Viatjaré ben lluny, buscaré una feina i treballaré fins estar en condicions de tornar i donar-te una vida més còmoda i digna. No sé quant de temps seré lluny, només et demano una cosa: que m’esperis mentre jo sigui lluny i que em siguis fidel a mi, doncs jo et seré fidel a tu.

Així, essent jove encara, va caminar molts dies a peu fins trobar una finca que necessitava algú que pogués ajudar a la hisenda.

El jove arribà, s’oferí per treballar i fou acceptat. Va demanar de fer un tracte amb el seu cap, que fou acceptat també. El pacte va ser el següent:

-Deixi’m treballar tot el temps que jo vulgui i quan jo trobi que he de marxar, el senyor m’alliberarà de totes les meves obligacions. Jo no vull rebre el meu salari. Li demano al senyor que el dipositi en un compte d’estalvis fins el dia que jo marxi. El dia que jo marxi, vostè em donarà els diners que jo hagi guanyat.

Estant tot dos d’acord, aquell jove va treballar durant vint anys, sense vacances i sense descans.

Després de vint anys, es va apropar al seu patró i li digué:

-Patró, doni’m els meus diners, que vull tornar a casa meva.

El patró li va respondre:

-Molt bé, vam fer un tracte i jo vaig a complir-lo. Només vull fer-te abans una proposta, et sembla bé? Jo et dono els teus diners i tu te’n vas o, et dono tres consells, no et dono els diners i te’n vas. Si et dono els diners, no et dono els consells i a l’inrevés. Vés a la teva cambra, pensa-ho i després em dones la resposta.

Ell va pensar durant dos dies, buscà al patró i li digué:

-VULL ELS TRES CONSELLS.

El patró li va recordar:

-Si et dono els consells no et dono els diners.

I l’empleat respongué:

-Vull els tres consells – repetí.

El patró llavors li aconsellà:

1.MAI PRENGUIS DRECERES A LA VIDA: Camins més curts i desconeguts et poden costar la vida.

2.NO SIGUIS CURIÓS D’ALLÒ QUE REPRESENTI EL MAL: Doncs la curiositat pel mal pot ser fatal.

3.MAI PRENGUIS DECISIONS EN MOMENTS D’ODI O DE DOLOR: Doncs pots penedir-te massa tard.

Després de donar-li els tres consells, el patró li digué al jove, que ja no ho era tant:

-AQUÍ TENS TRES PANS: dos son per menjar durant el viatge i el tercer és per menjar amb la teva dona, quan arribis a casa.

L’home, llavors, va emprendre el seu camí de tornada, després d’haver estat vint anys lluny de casa seva i de la seva muller, a la que tant estimava. Després del primer dia de viatge, va trobar una persona que el saludà i li va preguntar:

-Cap a on vas?-

-Vaig molt lluny – respongué- : a més de vint dies de caminada per aquesta carretera.

El personatge li va dir llavors:

-Jove, aquest camí és molt llarg. Jo conec una drecera per la que arribaràs en pocs dies.

El jove, tot content, va començar a caminar per la drecera quan es va recordar del primer consell. Llavors va tornar a seguir pel camí normal. Dies més tard va saber que aquella drecera portava a una emboscada.

Després d’alguns dies de viatge, i extremadament cansat, va trobar una pensió a la vora de la carretera, on poder hostatjar-se. Va pagar la tarifa diària i, després de prendre un bany, se’n va anar a dormir.

De matinada es va despertar espantat amb un crit aterridor. Es va llevar d’un salt i va anar cap a la porta per anar al lloc d’on provenia el crit. Quan ja estava obrin la porta es recordà del segon consell.

Va tornar al llit i es va posar a dormir. Al despuntar l’alba, després de prendre un cafè, l’amo de l’hostal li preguntà si no havia sentit un crit i ell li va respondre que si, que ho havia sentit. L’amo de l’hostal va preguntar :

-I no va sentir curiositat?

Ell respongué que no, al que l’amo de l’hostal explicà:

-Vostè és el primer hoste que surt viu d’aquí, doncs el meu únic fill te atacs de bogeria, crida durant la nit i quan l’hoste surt, el mata i l’enterra a la finca.

El jove va seguir la seva llarga jornada, ansiós per arribar a casa.

Després de molts dies i nits de caminada, ja al vespre, va veure entre els arbres fum sortint per la xemeneia de la seva petita casa. Caminà i veié entre els arbustos la silueta de la seva dona.

S’estava fent fosc però arribà a veure que ella no estava sola. Caminà una mica més i va veure que ella tenia sobre els seus genolls un home a qui acariciava els cabells. Quan va veure aquella escena, el seu cor s’omplí d’odi i amargor i decidí córrer a trobar-los a tots dos i matar-los sense pietat. Respirà profundament, accelerà el pas, quan recordà el tercer consell.

Llavors s’aturà, reflexionà i va decidir de dormir allí mateix aquella nit i l’endemà prendre una decisió. L’endemà, ja amb el cap fred, ell va dir:

-NO VAIG A MATAR LA MEVA DONA. Tornaré amb el meu patró i li demanaré que m’accepti de tornada, només que abans, vull dir-li a la meva dona que jo sempre li vaig ser fidel.

Es dirigí a la porta de la casa i trucà. Quan la muller va obrir la porta i el reconegué, es va penjar del seu coll i l’abraçà afectuosament.

Ell tractà de treure-se-la de sobre però no ho aconseguí. Llavors, amb llàgrimes als ulls, ell li va dir:

-Jo et vaig ser fidel i tu m’has traït...

Ella, espantada li respongué:

-Com? Jo mai t’he traït. T’he esperat durant vint anys!

Llavors l’home preguntà:

-I qui era aquell home que acaronaves ahir al vespre?

I ella li va respongué:

-AQUELL HOME ÉS EL NOSTRE FILL. Quan te’n vas anar vaig descobrir que estava embarassada. Avui ell te vint anys.

Llavors el marit va entrar, conèixer i abraçà al seu fill i els hi va explicar tota la història, mentre la seva dona preparava el menjar. Van seure a menjar-se l’últim pa plegats.

DESPRÉS DE LA PREGARIA D’AGRAÏMENT, AMB LLÀGRIMES D’EMOCIÓ, ell partí el pa i, a l’obrir-lo, va trobar dintre tots els seus diners: el pagament dels seus vint anys de dedicació.