EL REI I LES SEVES QUATRE ESPOSES

Havia una vegada un rei que tenia quatre esposes. Ell estimava a la seva quarta esposa més que a les altres i la guarnia amb riques vestidures i la complaïa amb les delicadeses més fines. Només li donava el millor.

També estimava molt a la seva tercera dona i sempre la exhibia pels regnes veïns. Però temia que algun dia ella se’n anés amb un altre .

També estimava la seva segona esposa. Ella era la seva confident i sempre es mostrava bondadosa, considerada i pacient amb ell. Cada cop que el rei tenia un problema, confiava en ella per ajudar-li a sortir dels temps difícils.

La primera esposa del rei era una companya molt lleial i havia fet grans contribucions per mantenir tant la riquesa com el regne del monarca. Tot i això, ell no s’estimava a la seva primera esposa i encara que ella l’estimava profundament, ell gairebé no es fixava en ella.

Un dia el rei emmalaltí i es va adonar que li quedava poc temps. Va pensar sobre la seva vida de luxe: “Ara tinc quatre dones però, quan mori estaré sol”.

Així que li va preguntar a la seva quarta esposa:

-T’he estimat més que a les altres, t’he donat els millors vestits i t’he cuidat amb dedicació. Ara que m’estic morint, estaries disposada a seguir-me i ser la meva companyia?

-Ni pensar-ho! – respongué la quarta esposa i es va allunyar sense dir més paraules. La seva resposta penetrà el seu cor com un ganivet esmolat.

L’afligit Rei li preguntà a la tercera esposa:

-T’he estimat tota la meva vida. Ara que m’estic morint, estaries disposada a acompanyar-me i ser la meva companyia?

-No! – respongué la tercera esposa -. La vida és massa bona! Quan moris, penso tornar-me a casar!

El seu cor experimentà una forta sotragada i es va posar fred. Llavors preguntà a la seva segona esposa:

-Sempre he vingut a tu per buscar ajut i sempre has estat allí per mi. Quan mori, estaries disposada a seguir-me i ser la meva companyia?

-Em sap greu però no puc ajudar-te aquest cop! – respongué la segona esposa -. El que puc fer per tu és enterrar-te.

La seva resposta va ser un gran llampec que devastà el rei.

Llavors es va sentir una veu:

-Aniré amb tu i et seguiré arreu on vagis. –escoltà el rei i dirigí la seva mirada en direcció a la veu.I allí estava la seva primera dona. Se la veia tan prima, tan desnodrida... Profundament afectat, el monarca digué:

-T’hauria d’haver atès millor quan vaig tenir l’oportunitat de fer-ho!

Tots tenim quatre esposes a la vida.

La nostra quarta esposa és el cos. No importa quant de temps i esforç invertim per fer-lo semblar maco, ens deixarà quan morim. La nostra tercera esposa son les nostres possessions, condició social i riquesa. Quan morim, aniran a parar a algú altre. La nostra segona esposa son la nostra família i amics. No importa quant ens hagin recolzat aquí, el més que podran fer és acompanyar-nos fins el sepulcre. I la nostra primera esposa és l’ànima, freqüentment ignorada en la recerca. Tot i així la nostra ànima és la única que ens acompanyarà on sigui que anem. Així que cultiva-la, enforteix-la i cuida-la ara! És el regal més gran que pots oferir al món. Fes-lo brillar!

Traducción al catalán por Lucila Isabel (luci@tinet.org)