ÀNGELS D’UNA ALA

Un dia un àngel es va agenollar als peus de Déu i parlà:

-Senyor, he visitat tota la creació. He estat a tots els llocs. He vist que ets part de totes les coses. I per això he vingut a Tu, Senyor, per tractar d’entendre. Per què cadascuna de les persones de la Terra només te una ala? Els àngels en tenim dos. Podem anar fins l’Amor que el Senyor representa sempre que vulguem. Podem volar cap a la llibertat sempre que vulguem. Però els humans amb la seva única ala no poden volar. No podran volar amb només una ala...

Déu respongué:

-Sí, ja sé això. Sé que vaig fer als humans amb només una ala...

Intrigat, l’àngel volia entendre i preguntà:

-Però per què el Senyor va donar als homes només una ala quan son necessàries dues ales per poder volar?

Sense presa, Déu respongué:

-Ells sí poden volar, àngel meu. Vaig donar als humans una sola ala perquè ells poguessin volar més i millor que els nostres arcàngels... Perquè per volar, petit amic meu, tu necessites dues ales... i tot i ser lliure, tu estàs sol... però els humans... els humans amb la seva ala única necessitaran sempre donar les mans a algú per poder tenir dos ales. Cadascú ha de tenir el seu parell d’ales... Cadascú ha de buscar la seva segona ala en algú, en el seu germà, en el pròxim, en algun lloc del món... per a què es completi el seu parell. Així tots aprendran a respectar-se i a no trencar la única ala de l’altre persona perquè poden estar acabant amb la seva oportunitat de volar. Així, àngel meu, ells aprendran a estimar vertaderament a l’altra persona... Aprendran que solament permetent-se estimar, podran volar. Tocant el cor de l’altra persona, podran trobar l’ala que els hi falta i podran finalment arribar fins a on jo soc... Així com fas Tu, àngel meu. Ells mai estaran sols al volar.

Traducción al catalán por Lucila Isabel (luci@tinet.org)