ROMANDRE CENTRAT

Als temps de Buda, a la Índia, el costum manava que a la dona més bonica de la ciutat no se la permetés casar-se amb ningú perquè això crearia gelosies, conflictes, lluites. Per això la dona més bonica s’havia de convertir en nagarvadhu, la muller de tota la ciutat.

No eraquelcom deshonrós, al contrari, eren molt respectades. No eren prostitutes ordinàries, només eren visitades pels reis, pels prínceps i generals: l’estrat més elevat de la ciutat.

Amparali eramolt bonica. Un dia romania dreta a la seva terrassa i va veure unmonjo budista. Mai s’havia enamorat de ningú, i es va enamorar d’ell de sobte: un home jove amb una granpresència, consciència, gràcia. La seva manera de caminar… corregué cap a ell i li digué:

-Dintre de tres dies començarà l’estació de les pluges…- Els monjos budistes no es traslladen durant els quatre mesos que dural’època de les pluges.

-Et convido a aquedar-te a casa meva durant aquests quatre mesos- DiguéAmparali.

-Li preguntaré al meu mestre. Si m’ho permet, vindré- respongué el jove monjo.

El monjo va anar, tocà els peus de Buda i li comentà la historia:

-M’ha demanat que em quedi quatre mesos a casa seva. Li he dit que li diria al meu mestre, i per això he vingut…, el que tu diguis.

Buda el mirà als ulls i digué:

-Pots quedar-te allí.

Fou una gransorpresa. Deu mil monjos… es va fer un gran silenci, però hi havia molt d’enuig, molta gelosia. Quan el monjo se’n va anar a casa de l’Amparali, els demés van començar a comentar:

-Tota la ciutat està sobtada. Només es parla d’una cosa, que un monjo budistas’està a casa de l’Amparali.

-Romangueu en silenci- digué Buda- Confio en el meu monjo. Li he mirat als ulls i no he vist desig en ells. Si hagués dit que no, ell no ho hauria lamentat en absolut. Li vaig dir que sí… i ell se n’ha anat. Confio en la seva consciència, en la seva meditació. Perquè esteu tan afligits i preocupats?

Quatre mesos després el monjo va tornar, tocà els peus de Buda, i rere d’ell venia Amparali vestida com una monja budista. Tocà els peus de Buda i digué:

-He intentat les meves millors arts per seduir el teu monjo, però va ser ell qui em va seduir a mi. M’ha convençut amb la seva presència i la seva consciència de que la veritable vida és la que hi ha als teus peus.

I Buda digué a l’assemblea:

-Esteu ara satisfets o no?

Si la meditació és profunda, si la consciència és clara, res no pot alterar-la. I Amparali es convertí en una de les dones il·luminades d’entre els deixebles de Buda.