EL PIDOLAIRE I EL MONJO

Un monjo meditavaal desert quan un pidolaire se li va aproximar:

-Necessito menjar.

El monjo, que estava en sintonia quasi perfecta amb el món espiritual, res respongué.

-Necessito menjar- insistí el pidolaire.

-Ves a la ciutat ademanar ajuda a qualsevol altre. No veus que em molestes? Estic intentant comunicar-me amb els àngels.

-Déu es va posar per sota de l’home, li va rentar els peus, va donar la seva vida per ell, i ningú el va reconèixer- respongué el pidolaire-. Aquell que afirma que estima Déu (a qui no veu) i s’oblida del seu germà (que te davant dels ulls) està mentint.

I el pidolaire es va transformar en un àngel.

-Quina llàstima. Has estat a punt d’aconseguir-ho- va comentar abans de partir.