EL PES DE LA RANCÚNIA

La formiga carretejava cantant un enorme fruit silvestre quan l’escarabat li barrà el pas rient-se de la seva càrrega i la seva feina. Li ho havia fet altres vegades. La formiga no li va fer ni cas, vorejà l’escarabat i va continuar caminant.

Dies després, l’escarabat es va quedar atrapat a la reïna enganxosa d’un arbre i va demanar ajuda. Alguns animals, que ja havien estat víctimes de les seves burles i mals modals, no es van acostar. La formiga, en canvi, li va estendre un bri d’herba i l’escarabat va poder alliberar-se de la reïna.

Agraït, l’escarabat li va preguntar per què l’havia ajudat si sempre se’n burlava de les càrregues feixugues que la formiga portava. Aquesta va respondre “puc carregar 20 vegades el meu propi pes, però hi ha una càrrega massa feixuga per a mi que no puc ni vull carregar: la rancúnia… Per això intento que mai es quedi a la meva esquena, doncs la necessito per carregar coses més necessàries”. L’escarabat, avergonyit, canvià d’actitud des de llavors.