L’AMOR I LA LLEI DE MOISÈS

Anava Moisès passejant pel bosc i va veure un home pregant. L’home deia unes coses tan absurdes que Moisès va haver d’aturar-se. El que l’home deia era profà, sacríleg.

Deia: “Déu, a vegades et deus sentir molt sol, jo puc venir i estar al teu costat com una ombra, per què hauries de sentir-te sol si jo et faig companyia? A més, no soc un inútil, et donaré un bon bany i ettrauré les puces del cabell i del cos…”

Puces? Moisès nodonava crèdit. Què estaba dient aquell home? “I cuinaré per tu, els meus guisats agraden a tothom. I etfaré el llit I et rentaré la roba. Quan estiguis malalt et cuidaré. Seré la teva mare, la teva esposa, el teu servent, un esclau, puc ser tot tipus de coses. Només cal un señal teu perquè sàpiga que pucvenir...”

Moisès el va fer aturar:

-Què fas? Aqui li parles? Puces als cabells de Déu? QueEll necesita un bany? Prou debestieses! Aixòno és oració. Déu se sentirà ofès per tu.

L’home va caure als peus de Moisès dient:

-Ho sento. Soc un home illetrat i ignorant. No sépregar. Si us plau, ensenya’m!

Així, Moisès li va ensenyar la manera correcta de pregar, i se sentía molt satisfet perquè havia posat un home al camí just. Feliç i amb l’ego un mica unflat, Moisès s’allunyà. I quan estaba sol al bosc, va sentir una veu procedent del cel que li deia:

-Moisès t’he enviat al món per a que apropis la gent a mi, per a que facis de pont, no perquè allunyis de mi als qui m’estimen. I això és exactament el que has fet. Aquell home era un dels més propers. Torna i demana-li perdó. Retira la teva pregària. Has destruït tota labellesa del seu diàleg. Ell és sincer. És amorós. El seu amor és vertader. El que deia, ho deia des del cor, no era un ritual. Ara bé, el que tu li has donat és un ritual. Ho repetirà, pero només estarà als seus llavis, no será quelcom que suri del seu ésser.